Envia-ho a un amic:   |  Imprimeix: 
Comparteix :    | 


10 de setembre, el plaer de participar a un acte autogestionat

Pere Miró


El passat dilluns 10 de setembre vaig tornar a tenir el plaer de participar en un acte autogestionat de l’Esquerra Independentista de Martorell; un acte que cada any té una inversió de temps molt gran de la gent voluntària, una inversió econòmica que no sol sortir rentable i una inversió de paciència per a superar els entrebancs que, any rere any, el consistori (en aquest cas convergent, però tant fa el color perquè tots fan el mateix) s’inventa per a reprimir l’esdeveniment. Feixisme en estat pur. En definitiva, tots hi col•laborem aportant el que podem i ens ve de gust i, actualment, ja es pot dir amb orgull que l’homenatge als defensors de la terra porta dotze anys duent-se a terme. 

 

En l’espai dels parlaments polítics, vaig gaudir de les paraules d’un membre de l’esquerra abertzale -Iñaki Gil de San Vicente- que em va animar, més encara, a seguir amb la lluita que molts portem diàriament. Resumint-ho modestament, ja que no podré estar a l’altura de la seva intervenció, venia a dir que són aquest tipus d’actes els que construeixen un poble i el fan avançar a passos ferms, cohesionats i amb els ciments suficientment sòlids per a marcar el camí de la llibertat. Ens esperonava a continuar amb aquestes festes argumentant que eren la cuina de la qual sorgien les idees polítiques i les comunions ideològiques. A més a més, va presumir que en trenta anys d’esquerra independentista basca, mai no s’havia pescat cap regidor o cap persona implicada amb política que fos corrupte. És una evidència i no ens hauria de sorprendre però, malauradament, els nostres dirigents estan tots tacats. Argumentava que això no havia passat mai perquè aquella gent havia estat escollida assembleàriament en actes o festes com la que nosaltres organitzàvem i que, evidentment, si a algun d’ells se li ocorria passar-se de la ratlla, "se l’hagués fet fora a hòsties". Al cap i a la fi, ell creia que la independència catalana és una conseqüència lògica si les coses se segueixen fent així i, òbviament, no gràcies als partits majoritaris.

 

Finalment, jo només dic tot això per a recordar que ara que la independència sembla que està de moda i s’ha convertit en ideologia mediàtica, hi ha molta gent a cada poble de Catalunya que porta molts anys creient en aquesta idea i que no hi ha renunciat mai. Celebro amb eufòria que cada cop siguem més i animo els indecisos a tirar endavant en aquesta direcció fent confiança a la gent del seu entorn que diàriament hi posa el granet de sorra. Aquests no són els grans personatges públics que només fan que aprofitar-se de les situacions. Són gent anònima que treballa en casals, associacions de veïns i que conformen el teixit social de les nostres viles. Avui a la manifestació es respirava ambient de festa i il•lusió. Igualment, i per si de cas, ens seguirem trobant per a seguir cosint la xarxa.