Envia-ho a un amic:   |  Imprimeix: 
Comparteix :    | 


Fets d'octubre del 1934, la història amagada

CUP Martorell


En aquestes dates es commemoren els fets del 6 d’octubre de 1934, quan es proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola, de la mà del president Companys.

Més enllà del conegut esdeveniment, recordem que en aquella mateixa nit l’exèrcit espanyol obre foc d’artilleria contra l’edifici del CADCI1 i moren els membres del Partit Català Proletari (PCP) Jaume Compte i Manuel Gonzàlez Alba. També mor Amadeu Bardina, del Partit Comunista Català (PCC) i col•laborador de Pompeu Fabra, i la resta de resistents pot fugir de l’abast dels canons pels terrats barcelonins. Aquest episodi ja no figura en la història oficial degut a la ideologia que sostenien les víctimes del ferotge atac militar.

Lluny de representar un paper en l’auca del catalanisme burgès, un sector del nostre poble ha defensat el dret a la independència fins i tot en les hores més fosques, quan reivindicar-la s’ha pagat amb la presó o la vida. Com si fos poca cosa, a aquest sector li ha sobrat clarividència per adonar-se que la sobirania plena d’un país no és possible si l’alliberament nacional no es vincula a una profunda transformació social; tot sabent que unir els dos eixos és tasca d’un poder d’arrel popular i treballadora.

Estem parlant d’una cultura progressista i humanista, d’un pensament revolucionari que s’ha intentat –a qualsevol preu- mantenir en la marginalitat política perquè distorsionava la interpretació conservadora de la catalanitat. Parlem d’una herència insurgent que recull la CUP com a integrant de l’Esquerra Independentista, un moviment polític que dissenya i articula eines com l'organització juvenil Arran, el sindicat COS (Coordinadora Obrera Sindical) o el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans).

Avui com ahir és imprescindible que les grans majories socials –la classe treballadora- abandonem el rol passiu que la dreta del Principat ens té predestinat. Prenguem part activa en l’actual context d’ofensiva neoliberal que CiU i PP duen a terme contra el poble amb la vella excusa totalitària de "no hi ha alternativa". Els interessos d’una elit minoritària estan passant per sobre de les nostres necessitats, de les garanties ciutadanes, socials i laborals més elementals, i per sobre del propi territori. Fins que diguem prou.

Caldrà, doncs, i com sempre ha calgut, alguna cosa més que un vot cada quatre anys: una força social i política viva capaç d’assumir més compromís que un sol dia de manifestació. No caurem en l’entusiasme utòpic i la il•lusió vàcua. Només amb esforç organitzatiu, amb entrega i treball diari, despertarem sabent que tot és a les nostres mans.

1Inicials de Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria. Sindicat i principal entitat del catalanisme popular i obrer del primer terç del segle XX. Compost, majoritàriament, per joves que, a cavall dels segles XIX i XX, deixen els seus pobles per anar a treballar a ciutat com a dependents de comerç. El que es coneix com a proletariat mercantil.