Dins la campanya 'El transport públic a preu d'or no és transport públic', el passat dijous va tenir lloc una xerrada informativa a través de la qual es va donar a conèixer què s'amaga darrere l'augment que durant els darrers anys ha patit el sistema tarifari d'aquests serveis.

El passat dijous, 13 de febrer, al local de l'Associació de Veïns i Veïnes El Pla, Josep Garganté -membre de la secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a TMB i del Secretariat Nacional de la CUP- va explicar tot allò que desconeixem sobre l'augment desorbitat que en els darrers anys hem vist en els preus dels bitllets del transport públic.

Va presentar l'acte en Jordi Mitjans, militant de la CUP de Martorell, el qual va destacar el fet que les mobilitzacions que actualment hi està havent en diferents punts del territori -amb concentració a l'Àrea Metropolitana- en contra d'aquest augment suposen un fenomen orfe de referent a nivell organitzatiu. La plataforma StopPujades ha ocupat aquest espai aglutinador de les lluites populars en aquest àmbit, situant al centre de les seves reclamacions el retorn a les tarifes de l'any 2013.

Un problema afegit que propicia la mala salut d'aquest servei públic a casa nostra és la cultura imperant que fa assumir de manera implícita que tothom hauria de tenir transport privat, cosa que queda afavorida per la política de beneficiar les empreses privades gestores de les autopistes en detriment de les de transport públic.

La filosofia amb què l'Ajuntament de Barcelona, qui marca la direcció política de TMB, enfoca el servei afecta també la gestió que en fa i les prioritats que la determinen. En una realitat on s'hauria de mirar per les necessitats de les classes populars, que en són les principals usuàries, es prioritzen les línies que es beneficien del turisme. I, paral•lelament al deteriorament del servei, s'engeguen campanyes per a fer creure que hi ha hagut una millora amb l'augment de línies, quan l'única cosa que hi ha hagut ha estat un canvi de noms de les mateixes.

Atenent a la qüestió dels preus, Garganté assenyala el problema que el repagament del servei està assumit per tothom, en el sentit que no es qüestiona el fet que paguem, per una banda, en adquirir els bitllets i, per l'altra, mitjançant els impostos. ATM, que és qui fixa les tarifes, justifica augment al•legant que té dèficit i, en arribar al màxim dèficit que pot tenir, trasllada part del deute a TMB. Un dels temes que es posa sobre la taula és el fet de saber què s'amaga darrere el preu del bitllet, si realment es paga un servei o bé els sous dels alts directius. I és que hi ha una estructura sobredimensionada, on hi ha 603 persones treballant fora de conveni, de les quals no se'n coneixen ni els sous ni les condicions. Aquesta opacitat és totalment legal perquè és una empresa pública, però no administració pública, de manera que jurídicament es regeix pel dret privat.

Per a vèncer d'alguna manera el blindatge d'aquesta situació, el ponent enumera les accions que s'han fet al respecte, mitjançant les eines que s'han tingut a l'abast. La representació de la CUP al Parlament ha estat, en aquest sentit, una via d'actuació, ja que qualsevol empresa que es financiï amb fons públics té l'obligació de respondre les preguntes que li formulin al respecte les diputades. Arran d'haver rebut dades falses en relació als sous, la CUP de Barcelona i la COS TMB van presentar una querella criminal contra TMB denunciant aquesta opacitat. Garganté destaca el fet que tot allò que s'ha aconseguit ha estat mitjançant denúncies d'incompliments legals i sindicals.

Amb tot, assenyala que s'està aconseguint l'assumpció el fet que el servei s'està enfonsant, comparant-ho amb altres casos de procediments similars, com és el de Canal 9; i tot plegat per a fer més assumible la idea que una possible solució passa per la privatització i per les constants i cada cop més salvatges retallades a les treballadores i als serveis, les quals s'arrosseguen des del 2007.

Arribat el moment del debat, apareixen aspectes com ara la certa 'permissivitat' que, en contrast amb altres moments relativament recents, sembla que ara hi ha envers les mobilitzacions pel que fa a la resta de societat no mobilitzada. S'aporten també arguments ambientalistes per a defensar la necessitat d'abaixar els preus dels bitllets, com a mètode d'incrementar l'ús del transport públic, quan la pol•lució superi el límit permès.

A tall de conclusió, es va remarcar la importància de continuar endavant amb la lluita i les mobilitzacions, malgrat que ni les direccions ni els comitès d'empresa no hi facin cas tot buscant silenciar i obviar les protestes per tal de fer creure que lluitar no serveix de res. Però cal demostrar tot el contrari, perquè històricament ha estat mitjançant la mobilització popular com s'han obtingut els guanys, tant en el camp del transport públic com en tantes altres reivindicacions. Finalment, Josep Garganté, recordant que si lluitem és precisament per aconseguir aquests guanys, va informar de la convocatòria de vaga de COS TMB en motiu del World Mobile Congress que tindrà lloc a finals de mes a Barcelona, a fi de fer coincidir la vaga d'usuàries amb la de treballadores, en uns dies en què hi haurà convocades diferents mobilitzacions per part de StopPujades.