Durant el 2018 l'Hospital de Sant Bernabé de Berga passarà per fi a tenir una gestió 100% pública i directa. D'aquesta manera es culmina una vella reivindicació per a aquest hospital comarcal que, tot i ser de titularitat municipal, estava gestionada per un organisme autònom que no garantia un control directe i democràtic. L'acció s'ha dut a terme amb la insistència del govern municipal de Berga on la CUP portava com una de les prioritats del mandat aconseguir que l'hospital passés a tenir una gestió totalment pública a través de la Generalitat.

 

 

«La Generalitat gestionarà directament l'hospital Sant Bernabé de Berga»

(Regió 7 | 01/08/2017)

L'inici de la temporada de vacances d'estiu per excel·lència ha començat amb la resolució d'una vella assignatura pendent del Berguedà. L'Hospital Comarcal Sant Bernabé, el centre sanitari de referència d'aquest territori, deixarà de ser gestionat per l'Ajuntament de Berga i passarà a ser-ho per la Generalitat a partir de l'any 2018. D'aquesta manera s´aclareix la incògnita sobre el model de governança del centre i les conseqüències que podia tenir sobre la seva viabiliat futura. Els nous gestors assumiran el personal amb les mateixes condicions d´ara.

El 2013 s'havia iniciat un procés per canviar la seva forma jurídica d'organisme autònom municipal per una fundació privada sense ànim de lucre similar a la d'Althaia de Manresa. L´operació no va reeixir però va generar un ampli rebuig polític i social i la creació d'una plataforma per la defensa de la sanitat pública que el 2014 va lliurar a Núria de Gispert, l´aleshores presidenta del Parlament català, més de 10.400 signatures de persones que demanaven al departament de Salut que s'impliqués en la gestió de l'hospital. Llavors no va poder ser. Ara ho acabarà fent. La proposta de crear una fundació privada no es va aprovar perquè la Llei de racionalitat i sostenibilitat de l'administració local impedeix a ajuntaments amb el nivell d'endeutament del de Berga crear nous ens com pretenia.

El canvi de gestió es farà a través d'una empresa pública del CatSalut que es dirà Salut Catalunya Central, que s'ha de crear en el termini màxim d'un any, segons va anunciar, ahir, el conseller de Salut. Antoni Comín, acompanyat de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, es va reunir al llarg del matí amb representants del comitè d'empresa, de l'àmbit polític local i comarcal i amb els metges i caps d'àrea i de servei del centre, que van acomiadar-lo amb sonors aplaudiments –com va poder comprovar aquest diari–, per mostrar el seu suport a l'anunci que el Govern assumirà la gestió del centre.(...)  L'Ajuntament de Berga cedirà l'ús de les instal·lacions al departament de Salut a canvi de tres condicions: d'una banda, que el servei segueixi sent 100% públic, que mantingui la mateixa cartera de serveis i que hi hagi participació del territori tal com va exposar Venturós. L'empresa pública de gestió tindrà presència del consistori berguedà. A més, és probable que es creiï un òrgan de tipus consultiu amb presència d'una àmplia representació de la comarca.
(...)
Una radiant alcaldessa de Berga va dir sentir-se «orgullosa» per haver aconseguit «convèncer» la Generalitat perquè assumís directament la gestió del Sant Bernabé. El seu partit, la CUP, també es va fer ressò d'aquesta notícia penjant a les xarxes el paràgraf del seu programa electoral del 2015 on la formació deia que l'actual model de governança era «una anomalia» i apostava perquè fos el departament de Salut qui gestionés el centre, rubricat amb un: «feina feta, ho hem aconseguit».

 

«Amb la gestió del Govern, blindem el caràcter públic de l'hospital»

(Entrevista a Montse Venturós al Regió 7 | 22/08/2017)

 

Venturós diu que el traspàs és un primer pas per garantir un sistema de gestió i provisió únic. Ha aconseguit que la Generalitat gestioni l'hospital i ara ha d'incidir en el nou model

Quants ciris ha posat a la Mare de Déu de Queralt per aconseguir el que semblava impossible: que la Generalitat gestioni directament l'hospital?

(Riu) No n'hi he posat cap! Però sí que ha sigut el tema que més feina ens ha portat a nivell d'alcaldia en aquesta legislatura. Hi portem més de dos anys, primer intentant assimilar que un hospital formi part d'un ajuntament, i, a part, entendre el sistema sanitari català, com s'estructura, com es treballa. A partir d'aquí vam presentar propostes sobre la base d'aquest estudi previ. Tenia molt clar que escoltaria a tothom però que la proposta que sortís havia de ser meditada a nivell de grup municipal d'acord amb la línia política de l'equip de govern.

L'anunci va causar sorpresa. Les negociacions s'han dut en petit comitè i també amb molta discreció.

Ha sigut complex. Hem treballat des de la conselleria amb l'alcaldia. Des del primer moment que es va plantejar que la Generalitat assumís la governança i la gestió de l'hospital es va quedar que això no sortia enlloc perquè primer s'havia d'estudiar. No volíem ingerències. Consideràvem que era important mantenir aquesta mica d'hermetisme per no llançar falses expecatives.

Per què era un problema que l'hospital, que és propietat de l'Ajuntament, el gestionés un organisme autonòm a través d'un patronat municipal?

Una de les causes principals per modificar la forma de gestió ha estat que una entitat local, un ajuntament, no té cap tipus de competències en matèria de planificació sanitària. És una competència que la Llei d'Ordenació Sanitària trasllada directament al departament de Salut de la Generalitat. En aquest cas als ajuntaments, a través de la Llei d'Ordenació Sanitària, la Llei de bases de Règim Local i altres textos legislatius, se'ls marca de forma molt clara quina és la competència en l'àmbit municipal de la salut. Són competències en l'àmbit de la prevenció de la malaltia. Però nosaltres estàvem assumint competències que eren de la Generalitat. Tenim un conveni amb la Generalitat a través del qual CatSalut garanteix els serveis de l'hospital. Vèiem que la manca de competències impossibilitava molts passos i generava bloquejos de qüestions del dia a dia de l'hospital com pot ser la contractació pública de necessitats bàsiques.

Quines opcions tenien?

Sabíem que l'Ajuntament no podia optar a crear nous serveis perquè està immers en un pla d'ajust. Ens quedaven dues opcions: una era parlar amb la Generalitat perquè ens fes una proposta d'una fórmula jurídica si estava disposada a acceptar-ho, o bé continuar com a organisme autònom municipal amb uns nous estatuts que ens permetés treballar de forma més àgil.

Al seu programa electoral del 2015, la CUP ja apostava perquè la Generalitat assumís la gestió de l'hospital.

Sí. I no és que ens l'haguem volgut treure de sobre. L'hospital comarcal no és un llast. Però la feina que fa s'ha de garantir a través d'aquelles administacions públiques que tenen plenes competències i plena capacitat d'obrar a l'hora d'exercir polítiques en la matèria sanitària.

Com s'ha gestat l'operació?

Amb la gerència de Salut a la Catalunya Central amb Marta Chandre, que és la persona que m'ha acompanyat absolutament en aquest procés. Li dec gran part del treball que hem pogut fer.El novembre del 2016 vam fer una reunió al Parlament amb el conseller Antoni Comín de més de tres hores. Vaig poder afinar molt en totes les qüestions de l'hospital que li vam traslladar. En aquella primera reunió vaig posar damunt la taula que els ajuntaments no han de fer-se càrrec d'una cosa per a la qual no tenen competències. Una problemàtica que no és exclusiva de Berga i que genera certes desigualtats.

El seu antecessor, Juli Gendrau, deia que la Generalitat havia canviat el seu criteri perquè a la seva època no va voler assumir la gestió de l'hospital. Vostès han tingut sort que hi hagi hagut un canvi de criteri a la Generalitat?

Evidentment. És certament estrany que en 30 anys de gestió en què l'Ajuntament ha estat governat pel mateix partit que ho feia a la Generalitat no es fes. És una evidència que la intenció no anava ni molt menys perquè els hospitals fossin gestionats directament per la Generalitat. El conseller [Antoni Comín] va veure clar que als ajuntaments se'ls escapava gestionar un servei del qual no tenien les competències. Vam coincidir en aquesta visió i això ens va portar a treballar una proposta de gestió directa per part de la Generalitat. I a partir d'aquí, estudiar diferents fórmules i com repercutiria a l'Ajuntament. S'ha de dir que en la negociació del deute hi tindrà molt a veure si s'augmenta o no aquesta ràtio d'endeutament.

Quin és el full de ruta que ha de culminar amb la Generalitat assumint la gestió del centre abans de l'1 de juliol del 2018?

Un cop signat el protocol d'intencions, el que ens pertoca és constituir una comissió eminentment tècnica de traspàs. Hi haurà tres persones del departament de Salut i tres més de l'Ajuntament. Es farà un treball tècnic per definir com serà aquest traspàs.

Tindran veu els representants del territori en el nou model de gestió del centre?

Tindran dues cadires dins del consell d'administració, una serà per al Consell Comarcal i una altra per a l'Ajuntament de Berga. Per altra banda es crea un consell de participació popular en matèria de salut de caràcter consultiu. Hi han de poder treballar professionals, usuaris, membres del CAP de Berga i de tots aquells àmbits que tinguin a veure amb la salut de la comarca. I també per marcar estratègies en polítiques sanitàries a través de diagnosis comunitàries. Em faria molta il·lusió començar a treballar en aquells àmbits en els quals tenim competències, com la prevenció de la malaltia. Es pot fer una bona feina en matèria de salut per part dels ajuntaments.

Què hi guanya l'hospital sent gestionat directament per la Generalitat?

El que s'ha aconseguit a l'hospital de Berga és una passa més per assolir allò que nosaltres sempre diem: hi ha d'haver un sistema sanitari de titularitat, de gestió i provisió pública única. Hem d'anar cap al fet que tots els hospitals i el sistema sanitari català funcionin amb criteris públics. Aquest és l'objectiu que ens marquem com a CUP. En el cas municipal el que fem allà on governem que hi hagi hospitals, és fer un treball per generar estructura de país. Com repecuteix a l'hospital de Berga? Tu passes a ser CatSalut. No ets l'hospital de comarca que ha de negociar amb la Generalita. Que l'hospital el gestioni la Generalita farà que hi hagi aliances molt més fermes i que puguem tenir la capacitat de decidir quins són els serveis que proveïm i d'on els volem.

I els ciutadans? En què els beneficiarà aquest canvi de gestió?

No hi haurà un canvi brusc perquè ja és 100% públic. Amb la gestió del Govern blindem el caràcter públic de l'hospital comarcal.

Es farà alguna campanya informativa ciutadana del procés?

Sí. A partir del mes de setembre lliurarem a les cases dels berguedans un opuscle en què s'explicarà exactament què és el sistema sanitari català, com funciona, què era l'hospital i com serà. Serà amb un format de pregunta i resposta perquè es pugui comprendre de manera amena i fàcil. També hi haurà unes reunions informatives on es resoldran dubtes. A vegades la gent opina sense una base sòlida i cal tenir coneixement de causa. M'agradaria poder-ho explicar en sessions obertes a qui hi estigui interessat. Ens falta definir el format. Seran unes jornades obertes a la ciutadania per poder explicar això. L'hospital no genera rebombori però la Patum sí que importa....

Què vol dir?

La Patum ha generat articles, més articles, comentaris, més comentaris, quan no repercuteix absolutament en res que ens afecti a la totalitat de berguedans i berguedanes. En canvi una qüestió tan cabdal i imprescindible i important com garantir el 100% del caracter públic d'un hospital, garantir la sanitat pública, que és un servei que reben 36. 540 persones a tota la nostra comarca, ha tingut molt poca repercussió, no hi ha hagut debat ciutadà. Això penso que és una tasca imprescindible i s'ha de posar sobre la taula i donar-li l'èmfasi que té. M'adono que la repercussió que ha tingut això de l'hospital que feia més de 30 anys que s'estava buscant i que és una superbona notícia per congratular-nos-en, no genera cap rebombori. I no ho dic perquè ens hagin de felicitar, no. Sinó perquè no genera interès.

Ha estat una decisió aplaudida pels treballadors i a nivell polític no hi ha discrepàncies.

En absolut. Ja ens ho semblava, que era evident que una cosa així no pot tenir controvèrsia. Si no és que tens aquell caràcter tan provincià i dius: 'ara perdem el poder.' No perds el poder perquè no l'has tingut mai. No confonguem les coses. Hi ha gent que es pensa que estàvem decidint la política sanitària de l'hospital i no és així. Es decideix en els òrgans competents, en aquest cas el departament de Salut.

Pep Canudas, president del comitè d'empresa, deia en una entrevista recent a Regió7 que calien inversions urgents.

Hi ha necessitats molt urgents de renovació tecnològica però no passa només a Berga. Però l'hospital és l'únic de tot Catalunya que disposa d'un TAC d'una sola corona. Ho hem de modificar. Ben aviat aquest TAC s'ha de canviar. S'està treballant per convocar el concurs.